top of page

SORRY WE MISSED YOU

Ressenya de la pel·lícula

Director: Ken Loach

Biografia del director: Va néixer a Nuneaton, Anglaterra el 17 de juny de 1936. Després de graduar-se de la carrera de dret d'Oxford, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre. Anys després va obtenir una beca a la cadena televisiva BBC, i va començar a treballar com a director audiovisual més que teatral.Es caracteritza per criticar les injustícies socials als seus treballs i defensar els oprimits. 

Gènere: Drama social

Corrent cinematogràfica o moviment: realisme

Format de la pel·lícula:

1.Argument

Ricky i la seva família tenen deutes des de 2008. Gràcies a la feina que aconsegueix com a repartidor, intenta millorar la situació, i per això es compra una furgoneta. La pel·lícula va entorn el seu lloc laboral, el de la seva dona, i com viuen la situació els seus fills.

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

-Plans: No hi ha molta varietat, predomienn els primers plans i els plans americans. De vegades utilitza un pla general.

-Moviment de la càmera: És pràcticament estàtic.

-Posada en escena: Donava una sensació de novatisme, tant pels actors com pel color general de l'escena. No estic insinuant que els actors o les persones treballant al darrere siguin novates, sinó més bé que tot el conjunt semblava molt proper, donant aquesta sensació.

-Actors: Les reaccions són molt espontànies, i pot ser degut a la inexperiència dels propis o per la tècnica de Loach, que contracta a gent no experimentada per aconseguir reaccions més naturals.

-Continuïtat: La pel·lícula té un caire nostàlgic però no fa gairebé salts en el temps i és una escena continuada.

-Escenografia: Principalment s'ambienta en una casa, però també hi ha altres decorats com són els carrers, cases alienes, carreteres... Tots es caracteritzen per ser el més natural i realista possible, encara que els detalls estan cuidats.

-Recursos estilístics: Com he mencionat abans, té un aire de novat. La pel·lícula té un color constant que seria el gris, i es veu reflexat tant en la manera d'actuar dels personatges com la llum que apareix.

-Banda sonora: Sorolls ambientals i si soc sincera, no em vaig adonar de la banda sonora tret d'alguna cançó a l'inici o a la furgoneta.

-To del llenguatge: To adient a cada personatge: la mare és massa tranquil·la, i es veu al seu to de veu. També hi ha moments on l'escena requereix que pugi el to, i ho fa. El vocabulari és molt natural i bastant malparlat en moltes ocasions.

-Llum: Fosca, té aquest filtre gris que he mencionat abans durant tota la pel·lícula. Dona la sensació de que sempre estaran malament.

-Color: Com la llum, gris. Els elements que apareixen tenen el seu color propi i hi ha molta varietat.

-Vestuari: Molt casual.

3.Descripció d'un personatge: Un dels personatges amb el que més he empatitzat ha estat la mare. Em sembla que és una dona molt dolça, de vegades massa, i que actúa de manera molt correcta. Ha sigut molt fàcil comprendre-la i tenir empatia amb ella, però hi havia moments on em semblava massa passiva, per exemple, amb el tema del seu fill he sentit que no li importava gaire. En canvi, hi ha hagut altres moments on m'ha agradat la seva reacció i com es posava a cridar perquè ja no podia més. M'ha semblat que tenia reaccions més humanes quan passava això.

4.Descripció d'una escena: Relacionat amb la mare, una escena que m'ha xocat és el seu viatge. Ningú la té en compte, però treballa moltíssim i sembla que tothom s'aprofiti d'ella. Quan està a la parada de bus i la truquen, ha sigut la meva escena preferida. Ella no pot més, i es sent tant acorralada pels seus problemes que enlloc de pujar al bus que ja ha arribat per seguir treballant, decideix quedar-se una estona a la parada per descansar i pensar. M'ha semblat que era el millor que podria haver fet.

Sorry_We_Missed_You-527432675-large.jpg

© 2021, Carla Molina. Template by Odam Lviran. 

bottom of page