Durant la nostra visita, vam veure dues exposicions, però del retaule gòtic només hi posaré algunes imatges.

La proposta de Luz Broto amb “Posar-se al lloc de l’altre” és que l’espectador pugui sortir de la seva zona de confort i viure altres perspectives. L’artista va basar-se en unes activitats que va fer a l’escola l’any 2014 amb els seus companys, on s’intercanviaven cases i feien el que els hi pertocaria a cada persona amb la qui s’havien canviat. Per fer aquesta activitat, havien de deixar uns guions detalladament preparats perquè qualsevol que hagués de fer-ho, fos el més adequat possible a la realitat.

En base a aquesta activitat, Luz Broto presenta una performance al Museu de Granollers on s’hi poden observar diferents cartells amb escrits, on proposen diverses activitats a fer. Aquestes idees sempre tenen una intenció on intercanvies alguna cosa teva: des de les teves claus, fins a la motxilla o fins i tot deixar l’adreça.

Les idees rere aquesta proposta és, òbviament, l’intercanvi. Des del meu punt de vista, més que d’objectes físics, d’intimitats personals. Penso que totes les coses que portem, que tenim, o que utilitzem, formen part de la nostra identitat, llavors, al canviar-ho i compartir-ho, t’estàs exposant, o al menys és la sensació que em va donar a mi. Per a mi, intercanviar-me la motxilla amb una altra persona és una situació que em porta ansietat, ja que per part meva faig les coses molt esquemàticament i ho haig de tenir tot controlat, llavors no puc garantir que aquesta persona que tingui les meves coses, ho farà igual que si ho fes jo. Crec que pel meu tipus de personalitat i la manera perfeccionista com faig les coses, m’impedeix poder veure la part positiva a aquesta performance, ja que no tenir-ho “tot” controlat em provoca un sentiment com de nuesa, d’incomoditat massa fort com per gaudir-ho. Per això, si no soc capaç d’estar-me tranquil·la quan algú té les meves claus de casa, ho veig impossible que em pugui intercanviar amb algú, però sí que des de un punt de vista neutre, sense necessitat de portar-ho a la pràctica, em sembla una proposta divertida i competent, ja que sí que tinc curiositat de saber com viuen els demés, com són les seves cases, les seves rutines... Així que la proposta és bona, el que no ho és és el meu tipus de personalitat.