UN SEGLE BREU i EN TEMPS REAL

Un segle Breu: Col·lecció MACBA. Comissariat per l’equip del MACBA, està disponible permanentment.
En temps real: Col·lecció Rafael Tous. Comissariat per Antònia Maria Perelló i Claudia Segura, del 14 de maig de 2021 al 6 de juny de 2022.

Presenta obres de la Col·lecció MACBA, agrupant-les en una narració del llarg de la història. És un recorregut des del punt de vista barceloní, explicat des de inicis de la dècada del 30 fins al dia d’avui.

Tracta diferents etapes, estils, corrents i períodes de Barcelona al llarg del temps. Les primeres etapes representen la transformació de Barcelona a una de més moderna, l’art durant la Guerra Civil espanyola. També hi ha representacions dels intents de la represa de la cultura en els anys de postguerra i l’eclosió internacional de les revolucions socials i polítiques dels seixanta; a més, representacions de pacifisme, feminisme, el moviment hippies, la psicodèlia, l’acid pop, el minimalisme...

Apareixen alguns artistes com Anni Albers, de la Bauhaus, Alexander Calder, Le Corbsier, Joaquín Torres-García, Erró, Richard Hamilton, Herminio Moleo, Ronald Nameth, Claes Oldenburg, Evru, Rosemarie Castoro, Hans Haacke, Sol LeWitt, Àngels Ribé, Robert Llimós, Jo Spence, jenny Holzer, Jean-Michel Basquiat...

Les últimes sales es centren en finals dels noranta i inicis del 2000, on parla del neoliberalisme i apareix un art més performatiu, col·laboratiu i contemporani.

En una de les primeres sales, dins de l’art de la post-guerra, hi havia una obra feta amb vidre que representava una tipus de ciutat utòpica, tota de vidre. Va ser una manera de allunyar-se dels mals de la guerra i buscar una fantasia dins d’aquest context, aquest anhel a un món millor del que estaven vivint.
Una altra obra a la sala minimalista era un cub transparent, on a dins hi havia aigua condensada.

Una obra que em va agradar va ser una espècie de columna amb moltes peces iguals de color groc de la Verge Maria. En el seu moment no em va cridar l’atenció, però després a casa mirant les fotos que li havia fet vaig trobar tantes diferències que em va sobtar.
És molt curiós veure les diferents representacions que vaig fer de la mateixa obra.
A la foto 1, el color es veu més saturat i el pla és picat, mentre que a la foto 2, el color no és tan saturat i es veu més groc i no tant taronja, i el pla és contrapicat. Només aquests dos factors donen una perspectiva diferent, en la segona imatge la obra és més important que l’espectador, està alçada, és altiva, imposant; com que mereix respecte. En canvi a la primera imatge l’espectador està per sobre de la obra (degut al pla). En aquest cas, la obra és la vulnerable, la inferior. El que mereix el respecte és l’espectador, ja que està més alt.
És una qüestió que no és important respecte a tota l’exposició, però si que ho havia pensat molt i em semblava adient mencionar-ho, ja que m’ha donat en què pensar.

Aquesta col·lecció és molt versàtil i es veuen moltes influències i punts de vista, però sempre relacionat amb la ciutat de Barcelona i el seu context històric.

Em va agradar molt aquesta visita, ha estat la que més he gaudit fins al moment. Totes les obres tenien un context que anava més enllà, i va ser molt satisfactori.