Aquesta exposició de Mònica Rosselló i Jordi Guillumet, està a càrrec de Clara Gassull, i el taller es podia visitar els dies 6 i 7 de novembre de 2021. La idea era comprovar el poder dels records i la memòria col·lectiva, que penso que era l’estil o corrent de l’exposició.
Hi havia molts elements, i a tots es podien observar diferents imatges, que d’una manera o una altra, creaven una percepció de que fossin experiències pròpies, per això la temàtica de “memòria col·lectiva”, de com una fotografia general pot crear a diferents persones la idea de vivència personal. Hi havia una gran pantalla diguéssim, que gràcies al material d’aquesta, la llum es quedava marcada durant uns segons. Explicant el funcionament, uns reproductors mostraven unes imatges a les pantalles durant uns segons i quan es paraven (els reproductors) es seguien veient les imatges a la paret. També hi havia altres obres però no m’hi endinsaré molt, només mencionaré que totes tenien relació amb la llum, les ombres, i reproduir imatges.
Una peça que hi havia era una taula plena d’objectes dels treballadors (que els portaven records de infància o recordaven bons moments gràcies a aquests objectes) enlluernats per un punt de llum. A l’altre costat, hi havia una pantalla, i la projecció del punt de llum més les ombres dels objectes creaven una silueta d’una ciutat. 
Penso que és una proposta molt creativa i juga de certa manera amb la ment de l’espectador, ja que les imatges que veu constantment no tenen cap relació directa amb els records d’aquest, però en canvi sí que dona la sensació de que ho has viscut. La memòria col·lectiva és un concepte molt abstracte i difícil de comprendre al 100%, però ha estat una experiència molt rica i innovadora. A més, aquesta exposició data dels inicis del 2000, però vint anys després han volgut tornar a exposar-la. 
El context històric és sense dubte el passat, i no sabria situar-ho en cap context artístic ja que eren fotografies antigues (o representant imatges antigues), aleshores poden ser de diferents etapes o contextos i la única cosa que les agruparia entre sí és la idea de que transmeten records.
Personalment he gaudit d’aquesta exposició i era molt interessant veure al propi artista explicant-nos les seves idees. També ha estat molt satisfactori ja que podies interactuar amb les imatges i formar part d’elles durant uns segons. M’ha transportant molts record, que penso que (òbviament) era la idea principal dels autors, i crec que el procediment i la obra final eren molt encertats i innovadors, sobretot tenint en compte que es va exposar a inicis de segle.