Barcelona, 1955
Va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia del 1979 i el 1982.
La seva obra representa una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies i el context d’aquestes.
En 2013 guanya el Premi Internacional de Fotografia Hasselblad.

Castellbisbal, 1970

Desenvolupa la seva obra sobretot en l’àmbit territorial i paisatgista.

Ha treballat en projectes com “Objectiu Medacorba”, on va col·locar un trípode al cim de Medacorba per aconseguir una fotografia d’Andorra, França i Espanya. També va fer una sessió dins del volcà d’Olot per simular una fumarola. Ha jugat molt amb els punts de vista.

​

​

Barcelona, 1964

Escriu a La Vanguardia regularment, també es realitzador de “Soy Cámara”. Ha estat comissari d’exposicions com “La ciutat dels cineastes”, “El rei de la casa”, “That’s not Entertainment!” i “Pantalla global”.

Ha treballat en “Boing Boing Buddha”, “Baixa Fidelitat”, “Somiant la nostra ruïna”, “La Trobada”, “Autoscan”, “Wish you were here”...

Cardedeu, 1966

Té un doctorat en Història i Teoria de els Arts. Ha treballat en premsa, televisió i ha fet diferents vídeos artístics i documentals. Va ensenyar Escriptura crítica del programa On Meditation i també va impartir classes de Màster d’Arquitectura Efímera i Disseny d’Espais Temporals.

Barcelona, 1967

Ha treballat en obres com Soy Cámara, Baixa Fidelitat, Boing Boing Buddha, HILOMENTAL, Gabinet de Crisi... sent codirector, director, guionista o editor. També ha dirigit documentals per a Barcelona TV i ha impartit classes d’història i teoria de la imatge.

Terrassa, 1923-2020

Va descobrir la seva passió de manera espontània, registrant en imatges les seves vivències.

Els seus treballs sorgeixen a l’època franquista i documentava, majoritàriament en llengua catalana, la societat burgesa i les condicions de vida dels immigrants. Empra l’humor agredolç, la ironia, i accepta que de vegades ha estat cruel en els seus plantejaments.

Ha obtingut diversos cops el reconeixement del Concurso Nacional de Cinema Amateur. També va guanyar dos cops el Premio Ciudad de Barcelona.

Barcelona 1921-2017

Als inicis treballa en un taller de publicitat cinematogràfica i després comença a fotografiar. S’interessa pel Barri Xino de Barcelona, on retrata de manera dissimulada a nens, personatges peculiars i escenes de “negocis”.

“Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies busco una mena de notari d’una època.”

Nova York, 1926-2009

La seva obra es centra en representar la vida quotidiana del carrers de Nova York i Chicago dels anys 1950 fins als 90. Fotografia nens, minyones, persones de classe baixa, senyores burgeses... També li agrada jugar amb els contrastos de llum, formes i reflexos.

Mai va mostrar les seves imatges, i en moltes ocasions ni ella mateixa va veure el resultat.

Washington DC, 1953

Li interessava la fotografia professional de imatges de revistes de moda modernes. Fotografia persones que coneix a Provincetown, un lloc molt popular entre els homosexuals. Treballa amb fotografies que narren la vida dels seus amics: des de la depressió, la dependència sexual, a la pobresa, l’amor, la violència... Des dels 80 comença a retratar nens.

Figueres, 1962
És una artista autodidacta i es centra en l’autoretrat com a forma de teràpia. L’any 2004 construeix els tallers The Self-Portrait Experience per guiar altres a treballar l’autoretrat amb una percepció intuïtiva transmetent emocions. Les seves obres han estat exposades internacionalment. 

És una artista del Brasil. No es troba informació d'ella a la xarxa, només hi ha el seu compte de Twitter.

Pel que ens va explicar va treballar en el seu projecte del llibre amb la idea de les fotografies que havia perdut. 

És fundador i director del Centre de la Imatge a Llima des de 1999. Té una extensa obra d’exposicions individuals i també en participa en col·lectives i fires d’art a Europa, Estats Units, Sud-Amèrica i Àsia. És codirector de la Bienal de Fotografia de Llima, de Llima Photo i de la revista CDI del Centre de la Imatge i del Somni de la Raó, una revista llatinoamericana de fotografia.

Włocławek (Polònia), 1984

Graduada del departament de gràfics a la Acadèmia de les Fines Arts a Varsòvia i de l’Acadèmia de Fotografia de la mateixa ciutat, adreça els seus projectes a la memòria i els seus mecanismes, i s’interessa molt pels processos de memòria i oblida.

Bruck an der Mur, 1954

Col·labora amb altres persones per crear les seves escultures amb objectes quotidians. Les seves imatges són documentació d’una performance, i tracta de revisar el concepte d’escultura en les seves obres: ubicar els objectes per humanitzar i objectualitzant el cos humà.

La Habana

Explora l’activisme antiracista, les maneres de representació... Ha comissariat projectes com “Relaciones ortográficas (en tiempos revueltos)”, “Ne travaillez jamais”, “One year women’s performance 2015-2016”. Coordina el grup de recerca Grup de Pensament, Pràctiques i Activismes Afro/Negres.

Los Angeles, 1950

Fotografia arreu del món mentre viatja, i treballa amb Rolling Stone, Esquire, New York Magazine... Col·labora amb Du, Vogue-Paris, Libération, Das Magazin, Forbes, New York Times Magazine, Washington Post Magazine, Avenue, Art News. Ha publicat diversos llibres.

Alcoi, 1981

Explora les interseccions entre art, política i estils de vida amb una voluntat de resistència davant les imposicions. Ha exposat el seu treball en institucions i museus nacionals i internacionals. Ha sigut membre de la Real Societat Britànica d’Escultures a Londres i és Consellera Internacional de l’Institut de Coreografia Social.

Annapolis, 1979

Es va llicenciar sobre Belles Arts al Purchase College de Nova York l’any 2003. Els seus treballs han estat presentats en exposicions en solitari i en grup a la Marina Abramović Institute (Nova York), Biennale Internationale Design Saint-Étienne, la Fundació d’Art CUE (Nova York)... També a altres llocs com Lyon, Londres, Washington D.C., Australia, Toronto...

Massachusetts, 1939

És la màxima autoritat en l’estudi de la vida i obra de Diego Velázquez, però també ha estat col·laborador de museus estatunidencs com el Metropolità de Nova York. Ha impartit cursos al Museu del Prado de Madrid. Al mateix temps és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Fundació Duques de Soria.

Nuneaton, 1936
En el seu cinema descriu històries de famílies de classe obrera amb un àmbit de crítica i revolució política. Reivindica salaris justos, conflictes socials... La seva tècnica consisteix en que els actors no sàpiguen del tot el que fan els altres actors, d’aquesta manera aconsegueix molta espontaneïtat.